|
|
Divendres, 20 de novembre, a les 12 h Conferència en streaming: Aplicacions web per visualitzar les dades epidemiològiques de l’epidèmia de SARS_CoV-2Pessics de Ciència. Setmana de la Ciència 2020
La visualització de les dades és una eina molt útil per explorar i comunicar resultats en investigació biomèdica. El conjunt d'aplicacions web desenvolupades per la Unitat de Bioestadística de l'IDIBELL, amb col·laboració amb IDAEA-CSIC, analitzen i produeixen visualitzacions de les dades de l'epidèmia de SARS-CoV-2 a Catalunya, a Espanya i al Món. Essent possible consultar i comparar la tendència temporal, la taxa d’atac, la taxa de mortalitat, la taxa de letalitat i el nombre bàsic de reproducció. L'aplicació pot ser d'utilitat per a un millor coneixement de l'evolució de l'epidèmia de SARS-CoV-2.
Ponent: Cristian Tebé Cordomí. Diplomat en Estadística, Màster Salut Pública i Doctor en bioestadística. Responsable de la Unitat de Bioestadística de l'IDIBELL i professor associat de Bioestadística a la Facultat de Medicina (UB)
Moderador: Luca Tancredi Barone. Periodista científic freelance i comunicador científic a EMBL.
|
Dimecres, 25 de novembre, a les 19 h Conferència en streaming: Natura... i humans: la història d'un Homo sapiens que va creure ser l'espècie escollidaPessics de Ciència. Setmana de la Ciència 2020
A les escoles, instituts i universitats, a la nostra vida quotidiana, es parla d'evolució i selecció natural. S'esmenta el nom, entre d'altres, de Lamarck, Darwin, Mary Leakey o Lynn Margulis. Però, sabem què existeix al darrere d'aquests termes i personatges? Com funcionen els mecanismes evolutius? Com actua la selecció natural? Sembla com si fossin termes reservats a plantes, cucs, ocells i d'altres éssers vius, mentre que l'humà es mantenia al marge des del seu pedestal. Com una mena d'espècie escollida, o superior, que gràcies a la cultura –coneixement i tecnologia– pot desafiar les lleis de la natura.
Ponent: Jordi Serrallonga. Arqueòleg, naturalista i explorador. Professor d'Antropologia i Evolució Humana de la UOC, i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Moderadora: Claudia Diviu. Membre de l'ACCC i divulgadora científica
|
Dimarts, 24 de novembre, a les 19 h Conferència en streaming: Mites i mentides de la metal·lúrgia en pantallaPessics de Ciència. Setmana de la Ciència 2020
A les pel·lícules històriques, d'acció o de ciència ficció, en algun moment és habitual que algú agafi una peça o estri de metall, sempre amb molta facilitat; o veiem com, en pocs minuts, es fabrica una espasa lluenta i fabulosa que amb total seguretat salvarà de tots els atacs a qui la porti al damunt. O es busca (i es troba) aquella mina d'or que surt a cròniques històriques, que proporciona als protagonistes unes pepites de la mida d'una taronja, que es carreguen dins d'un sac. O...
Infinitat de recursos de la petita i gran pantalla tenen metalls com a protagonistes secundaris i, dins aquesta infinitat, gairebé sempre hi ha errors de concepte que fan que aquella escena passi a ser "de cinema fantàstic".
Ponent: Núria Salán. Doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica per la (UPC) i professora de Metal·lúrgia a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la UPC.
Moderador: Miquel Sureda. Físic, doctor en enginyeria aeroespacial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
Dijous, 19 de novembre, a les 19 h Conferència en streaming: La matèria de què estan fets els recordsPessics de Ciència. Setmana de la Ciència 2020
La comprensió dels processos cerebrals de maneig de la informació està determinant avenços revolucionaris de les ciències de la computació i la robòtica. Des del punt de vista científic resulta un misteri fascinant que, del fabulós entramat de xarxes de neurones de diferents subtipus, i altres espècies cel·lulars, com els astròcits, emergeixin el pensament, la memòria, els somnis, les emocions i la consciència. Com codifica el cervell la informació sensorial de manera que sigui "emmagatzemable"? S'aconsegueixen recuperar de forma fidedigna? Com es recuperen els atributs sensorials o d'altres categories associats?
Ponent: Mara Dierssen. Llicenciada en Medicina i doctora en Neurobiologia por la Universitat de Cantabria. Lidera el grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Programa de Biologia de Sistemas en el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona.
Moderadora: Mireia Ortega. Llicenciada en bioquímica, doctora en biomedicina, divulgadora i conferenciant.
|
Dimecres, 18 de novembre, a les 19 h Conferència en streaming: Existeixen els horòscops genètics?Pessics de Ciència. Setmana de la Ciència 2020
Sentim parlar contínuament de l’ADN i que el nostre material genètic determina com som, però realment què podrem saber a través de la nostra seqüència genètica?
Com som i com serem? Quins són els nostres avantpassats? Quins gens i característiques passarem a la nostra descendència? Ens faran anàlisis genètiques com de sang? Quines malalties podrem patir? Escollim parella i amics perquè els nostres gens ens ho indiquen? Podem predir les habilitats d'un esportista d' èlit pel seu ADN? Són efectives les dietes genètiques, la nutrigenòmica, la cosmètica genètica, la farmacogenètica…?
Guiarem la nostra vida, en un futur, per horòscops genètics?
Ponent: Gemma Marfany. Doctora en biologia, professora titular de Genètica en el departament de Genètica de la Universitat de Barcelona, directora del Grup d’Investigació Genètica Molecular Humana de la Universitat de Barcelona.
Moderador: Rubén Permuy. Llicenciat en Periodisme i màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental. Periodista especialitzat en la cobertura i la difusió informatives de la recerca i la innovació (R&I) de la UOC |
|
|
