Moltes coses que semblen iguals tenen petites diferencies. Les fulles d’un mateix arbre semblen totes iguals, però el seu tamany, forma i to del color sempre tenen un detall diferent, sense deixar de ser fulles que, igualitàriament, formen part del mateix arbre.

El mateix passa amb les persones. Tenim aspectes físics, pensaments i vivències diferents que ens ensenyen a valorar la
individualitat dins la globalitat de pertànyer a la raça humana. Les diferències ens ajuden a distinguir-nos els uns dels altres: el color de la pell, el sexe, l’iris, l’alçada, el pes, etc. son diferències, sí, però que no varien l’essència de ser humà cosa a la qual cosa tots hi tenim el mateix dret: a ser considerats com a tals i a poder respirar el mateix aire.

El mateix esser humà i la seva història han fet servir aquestes petites diferències, aquesta diversitat, per inventar i crear la
desigualtat. El fet universal d’entre iguals ha deixat de ser per a la humanitat una veritat absoluta. Tot, i molt més, pot passar de negatiu i dolorós si no es respecta el dret natural d'igualtat. Tothom te dret a la vida, a la mateixa dignitat, respecte, a la mateixa aplicació de les lleis i oportunitats, a ser considerat igual dins les lleis de la natura i les establertes per la suposada Intel·ligència humana.

Encara que res sembla el que hauria de ser, també res és el que sembla. L’art guarda l’essencial de la igualtat en la creativitat i la bellesa. Ens fa iguals amb petites diferències, fa que en cada obra la naturalesa humana resisteixi i torni, cada vegada, en cada creació, torni i torni per molt que desapareixi.

 

Inauguració: dijous, 7 de maig a les 19 h

Grup Pòsit: Francesc Lanuza, Francesc Ylla
Marc d’Or: Àngels Campanera